sábado, 10 de noviembre de 2012

Qui d'amor fuig...

Qui d' amor fuig d' ell es encontrador,
é jo qui 'l cerch dins mi no l' he trobat
en lloch lo veig disfamat per traidor
é fuig de mi qui 'l he mills que altre honrrat.
Jo no 'l deman per donal' mon vivint
mes que dins mi ell vulla reposar
sembla la mort qu' alcança lo fugint
é fuig aquell qui la vol encontrar.

Cremat vull ser d' amor per sa calor
car dins son foch jo 'm trobe refrescat
si com lo sanct havent en Dèu ardor
en son turment se troba aconsolat,
tant quant amor es fort y en mi potent
lo seu delit prop mi sent acostat
si 'l trob' escas altre m' ha fer content
fora de mi mon delit he trobat.

Aytant pot fer d' amor sa gran favor
que bastará fer que 'l enamorat
no 'l tocará esperança ne pòr
tant estará en goig present trobat,
jo 'n so oblidat havent tal sentiment
propi es á mi tal estat desijant
al ignorant desig no 'l vé en esment,
enemich m' es 'l hom d' amor ignorant.

L' home no pot ser al mòn vividor
si d' humor mal serà vist netejat
lo bé y lo mal conservan la calor
d' hom radical que sens ells es guastat.
axí d' amor qui lo seu mal no sent
no pot en ell sa passió durar
desig lo té que es de bé falliment
y 'l bé atès tal desig fá cessar.


Amor, amor, jo só ver penitent
com de ingrat vos he volgut reptar
per no trobat lloch á mi convinent
es lo defalt com jo no puch amar.

Ausias March

10 de noviembre de 2012

Quizás es un sueño lúcido,
quizás soy una oronauta.
La realidad que he vivido
no parece ser exacta.

Gustaría haber nacido
sin envidia como falta,
sin prejuicios como vicio;
no por ostentar ser santa.

Grito en medio del desierto:
¿es innata la bondad?
No sé si espero silencio,
pero es la única respuesta.

¿Por qué todo es tan confuso?
Hay pistas de la verdad,
pero sé que las esquivo
cada vez que vuelvo a errar.

Vuelvo a gritar en el desierto:
¿y si lo puedo evitar?
Quizás veo un espejismo...
¿y si no me oye la arena?


Lidón Prades Yerves